okupa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈku.pə/
	balear /oˈku.pə/, /uˈku.pə/
Occidental:	/oˈku.pa/

• Rimes: -upa
• Etimologia: Grafia transgressora de ocupa.

Nom

okupa m. f. ‎(plural okupes)

1. Forma alternativa de ocupa.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ku·pa (3)

Vegeu també

• Obres de referència: Termcat

Basc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /o.ku.pa/
• Etimologia: Del castellà okupa.

Nom

okupa

1. ocupa

   Okupak indarrez atera zituzten handik.

   Van treure d'allí els ocupes a la força.

Declinació

Nom comú animat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu okupa okupa okupak Ergatiu okupak okupak okupek Datiu okupari okupari okupei Genitiu okuparen okuparen okupen Comitatiu okuparekin okuparekin okupekin Benefactiu okuparentzat okuparentzat okupentzat Instrumental okupaz okupaz okupez Partitiu okuparik - - Prolatiu okupatzat - - Causal okuparengatik okuparengatik okupengatik Locatius Inessiu okuparengan okuparengan okupengan Ablatiu okuparengandik okuparengandik okupengandik Al·latiu okuparengana okuparengana okupengana Terminatiu okuparenganaino okuparenganaino okupenganaino Al·l. direcional okuparenganantz okuparenganantz okupenganantz Gen. locatiu okuparenganako okuparenganako okupenganako

Sinònims

• squatter, etxe-okupatzaile

Vegeu també

• Entrada «okupa» a l’Elhuyar Hiztegia.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /oˈku.pa/

Americà: alt /oˈku.p(a)/, baix /oˈku.pa/

• Rimes: -upa
• Etimologia: Apòcope de ocupante amb grafia intencionalment transgressora.

Nom

okupa m. f. ‎(plural okupas)

1. ocupa

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre okupa