ombrares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /umˈbɾa.ɾəs/
	balear /omˈbɾa.ɾəs/, /umˈbɾa.ɾəs/
Occidental:	/omˈbɾa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

ombrares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de ombrar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb ombrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: om·bra·res (3)
• Anagrames: bromar-se, bromares, emborsar, esborram, esbromar, ombrar-se, sobrarem, sobràrem