omitto

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɪt.toː/
• Etimologia: Del prefix ob- i mittō

Verb

omittō ‎(1a present^?), omittis ‎(2a present), omittere ‎(infinitiu), omīsī ‎(perfet), omissum ‎(supí)

1. acomiadar, deixar anar, abandonar

   omittere mulierem — («abandonar una dona»)

2. renunciar, jo renuncio

   omittere hereditatem — («renunciar una herència»)

3. ometre, jo ometo