mitto

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɪt.toː/
Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *mith₂- ‎(«intercanviar, enviar per intercanviar»).

mittō ‎(1a present^?), mittis ‎(2a present), mittere ‎(infinitiu), mīsī ‎(perfet), missum ‎(supí)

deixar anar, permetre moviment
Ex.: mittin me intro? , (traducció:«Em deixes entrar?»)
enviar, jo envio
Ex.:Filium suum foras ad propinquum suum quendam mittit ad cenam , (traducció:«Ell envia el seu fill a sopar fora, a casa d'uns parents.»)
adreçar, dedicar
Ex.: Hunc librum ad te de senectute misimus , (traducció:«T'he dedicat aquest llibre que tracta sobre la vellesa»)
emetre
Ex.:qua ratione tantulus ille queat tantum sol mittere lumen , (traducció:«Com s'entén que una cosa tan petita com el sol emeti tanta calor»)
llançar, jo llanço
Ex.:Se saxo ab alto mittere , (traducció:«Llançar des de dalt d'un roquer»)
aixecar, donar per acabat
Ex.:Senatu misso , (traducció:«El senat aixeca la sessió»)

Llatí