orca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈɔr.kə/
Occidental:	nord-occidental /ˈɔr.ka/
	valencià /ˈɔɾ.ka/, /ˈɔɾ.kɔ/

• Rimes: -ɔɾka
• Etimologia: Del llatí orca, segle XIX.

Nom

orca f. ‎(plural orques)

1. Cetaci odontocet de la família dels delfínids (Orcinus orca), depredador carnívor amb el dors de color negre i la part inferior blanca.

Sinònims

• ballenato, capdorga, orga, òrguena, orqueda

Hiperònims

• cetacis > odontocets > delfínids

Traduccions

Traduccions

• Anglès: killer whale ^(en)
• Asturià: orca ^(ast), esperlón ^(ast)
• Castellà: orca ^(es)
• Francès: orque ^(fr)

Nom

orca f. ‎(plural orques)

1. Forma femenina de orc.

Adjectiu

orca f. ‎(plural orques)

1. Forma femenina de orc.

Miscel·lània

• Síl·labes: or·ca (2)
• Anagrames: acor ^(alfagrama), arco, caro, caró, cora, ocra, racó, roca, Roca

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Termcat

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈoɾ.ka/

Americà: alt /ˈoɾ.k(a)/, baix /ˈoɾ.ka/

• Rimes: -oɾka
• Etimologia: Del llatí orca.

Nom

orca f. ‎(plural orcas)

1. orca

Hiperònims

• cetáceo

Miscel·lània

• Síl·labes: or·ca (2)
• Anagrames: acro-, arco, arcó, caro, cora, croa, croá, ocra, raco, roca

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre orca
• orca. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.