ordinem

Català

Verb

ordinem

1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de ordinar.
2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb ordinar.
3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb ordinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: or·di·nem (3)
• Heterograma de 7 lletres (deimnor)
• Anagrames: dormien, moderin, nodríem

Català antic

Verb

ordinem

1. primera persona plural (nós, nosaltres) del present de subjuntiu de ordinar
2. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperatiu de ordinar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈoːr.dɪ.nɛm/

Nom

ōrdinem

1. acusatiu singular de ōrdō