ordinar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ur.diˈna/
	balear /oɾ.ðiˈna/, /ur.ðiˈna/
	alguerès /ul.diˈna/
Occidental:	nord-occidental /or.ðiˈna/
	valencià /oɾ.ðiˈnaɾ/, /oɾ.ðiˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: ordinà
• Etimologia: Del llatí ordinare, viu en alguerès per influència de l'italià ordinare.

Verb

ordinar trans.

1. (alguerès) ordenar

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	ordinar			haver ordinat
gerundi	ordinant			havent ordinat
participi	ordinat, ordinada, ordinats, ordinades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		ordines	ordina	ordinem		ordinen
	ordín				ordinau		alg
imperfet	ordinava	ordinaves	ordinava	ordinàvem	ordinàveu	ordinaven
passat simple	ordiní	ordinares	ordinà	ordinàrem	ordinàreu	ordinaren
futur	ordinaré	ordinaràs	ordinarà	ordinarem	ordinareu	ordinaran
condicional	ordinaria	ordinaries	ordinaria	ordinaríem	ordinaríeu	ordinarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ordini	ordinis	ordini	ordinem	ordineu	ordinin
imperfet		ordinessis		ordinéssim	ordinéssiu	ordinessin
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	ordina	ordini	ordinem		ordinin
	–				ordinau		alg

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	ordinariva	ordinarives	ordinariva	ordinarívem	ordinaríveu	ordinariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	ordinessi		ordinessi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... ordinat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... ordinar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... ordinat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... ordinat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... ordinat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... ordinat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... ordinar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... ordinat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... ordinat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... ordinat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Miscel·lània

• Síl·labes: or·di·nar (3)
• Anagrames: nodrira, nodrirà, ordiran

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DAlg

Català antic

• Etimologia: Del llatí ordinare.

Verb

ordinar

1. forma alternativa de ordenar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	ordinar
gerundi	ordinant
participi	ordinat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	ordín	ordines	ordina	ordinam	ordinats	ordinen
					ordinau
imperfet	ordinava	ordinaves	ordinava	ordinàvem	ordinàvets	ordinaven
passat simple	ordiní	ordinast	ordinà	ordinam	ordinàs	ordinaren
	ordiné	ordinist		ordinàrem	ordinàrets
		ordinares			ordinàreu
futur	ordinaré	ordinaràs	ordinarà	ordinarem	ordinarets	ordinaran
					ordinareu
condicional	ordinaria	ordinaries	ordinaria	ordinaríem	ordinaríets	ordinarien
					ordinaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	ordín	ordins	ordín	ordinem	ordinets	ordinen
					ordineu
imperfet	ordinàs	ordinasses	ordinàs	ordinàssem	ordinàssets	ordinassen
	ordinara	ordinares	ordinara	ordinàrem	ordinàsseu	ordinaren
					ordinàrets
					ordinàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	ordina	ordín	ordinem	ordinats	ordinen
	–				ordinau

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB