ordires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /urˈdi.ɾəs/
	balear /oɾˈði.ɾəs/, /urˈði.ɾəs/
Occidental:	/oɾˈði.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

ordires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de ordir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb ordir.

Miscel·lània

• Síl·labes: or·di·res (3)