ordir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /urˈdi/
	balear /oɾˈði/, /urˈði/
Occidental:	nord-occidental /orˈði/
	valencià /oɾˈðiɾ/, /oɾˈði/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: ordí
• Etimologia: Del llatí ordīri, segle XIV.

Verb

ordir trans.

1. Posar fils de dalt a baix en un teler, separats paral·lelament.
2. maquinar

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	ordir			haver ordit
gerundi	ordint			havent ordit
participi	ordit, ordida, ordits, ordides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ordeixo	ordeixes	ordeix	ordim	ordiu	ordeixen
	ordesc						bal
	ordeixi						sept
	ordisc	ordixes	ordix			ordixen	occ
	ordixo						n-occ
imperfet	ordia	ordies	ordia	ordíem	ordíeu	ordien
passat simple	ordí	ordires	ordí	ordírem	ordíreu	ordiren
futur	ordiré	ordiràs	ordirà	ordirem	ordireu	ordiran
condicional	ordiria	ordiries	ordiria	ordiríem	ordiríeu	ordirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ordeixi	ordeixis	ordeixi	ordim	ordiu	ordeixin
	ordisca	ordisques	ordisca			ordisquen	occ
	ordesqui	ordesquis	ordesqui	ordiguem	ordigueu	ordesquin	bal
imperfet	ordís	ordissis	ordís	ordíssim	ordíssiu	ordissin
		ordisses		ordíssem	ordísseu	ordissen
	ordira	ordires	ordira	ordírem	ordíreu	ordiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	ordeix	ordeixi	ordim	ordiu	ordeixin
	–		ordesqui	ordiguem		ordesquin	bal
	–	ordix	ordisca			ordisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ordeix						alg
imperfet	ordiva	ordives	ordiva	ordívem	ordíveu	ordiven	alg
condicional	ordiriva	ordirives	ordiriva	ordirívem	ordiríveu	ordiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	ordissi		ordissi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... ordit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... ordir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... ordit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... ordit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... ordit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... ordit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... ordir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... ordit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... ordit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... ordit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: ordeixo, ordeix, ordim

Traduccions

Traduccions

• Anglès: weave ^(en)
• Castellà: urdir ^(es)
• Francès: ourdir ^(fr)
• Italià: ordire ^(it), complottare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: or·dir (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot