orege

Català

Verb

orege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb orejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb orejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb orejar.

Variants

• [1] orejo, oregi, oreig
• [2] oregi
• [3] oregi
• [4] oregi

Miscel·lània

• Síl·labes: o·re·ge (3)