orejar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.ɾəˈʒa/
	balear /o.ɾəˈd͡ʒa/, /u.ɾəˈʒa/
Occidental:	nord-occidental /o.ɾeˈʒa/
	valencià /o.ɾeˈd͡ʒaɾ/, /o.ɾeˈd͡ʒa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: orejà
• Etimologia: De ora i el sufix -ejar, segle XV.

Verb

orejar trans., pron. ‎(pronominal orejar-se)

1. Exposar a l’aire, a l’oreig.
2. (pronominal) Prendre l’aire, l’oreig.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	orejar			haver orejat
gerundi	orejant			havent orejat
participi	orejat, orejada, orejats, orejades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	orejo	oreges	oreja	oregem	oregeu	oregen
	orege						val
	oregi						sept
	oreig			orejam	orejau		bal
imperfet	orejava	orejaves	orejava	orejàvem	orejàveu	orejaven
passat simple	oregí	orejares	orejà	orejàrem	orejàreu	orejaren
futur	orejaré	orejaràs	orejarà	orejarem	orejareu	orejaran
condicional	orejaria	orejaries	orejaria	orejaríem	orejaríeu	orejarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	oregi	oregis	oregi	oregem	oregeu	oregin
	orege	oreges	orege			oregen	occ, bal
imperfet	oregés	oregessis	oregés	oregéssim	oregéssiu	oregessin
		oregesses		oregéssem	oregésseu	oregessen
	orejàs	orejassis	orejàs	orejàssim	orejàssiu	orejassin	bal
		orejasses		orejàssem	orejàsseu	orejassen	val, bal (1)
	orejara	orejares	orejara	orejàrem	orejàreu	orejaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	oreja	oregi	oregem	oregeu	oregin
	–				orejau		bal
	–		orege			oregen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... orejat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... orejar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... orejat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... orejat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... orejat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... orejat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... orejar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... orejat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... orejat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... orejat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: orejo, oreja, oregem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims

• airejar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: air ^(en)
• Castellà: orear ^(es)
• Francès: aérer ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·re·jar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2