oreja

Potser volíeu: orejà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈɾɛ.ʒə/
	balear /oˈɾə.ʒə/, /uˈɾɛ.ʒə/
Occidental:	nord-occidental /oˈɾe.ʒa/, valencià /oˈɾe.d͡ʒa/

• Rimes: -ɛʒa

Verb

oreja

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de orejar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb orejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·re·ja (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /oˈɾe.xa/, meridional /oˈɾe.ha/

Americà: alt /oˈɾe.x(a)/, baix /oˈɾe.ha/, austral /oˈɾe.xa/

• Rimes: -exa
• Etimologia: Del llatí auricŭla.

Nom

oreja f. ‎(plural orejas)

1. orella (orella externa, pavelló de l’orella)

Derivats

• orejera
• orejudo

Relacionats

• auricular

Miscel·lània

• Síl·labes: o·re·ja (3)
• Anagrames: ojear, ojera