orejares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.ɾəˈʒa.ɾəs/
	balear /o.ɾəˈd͡ʒa.ɾəs/, /u.ɾəˈʒa.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /o.ɾeˈʒa.ɾes/, valencià /o.ɾeˈd͡ʒa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

orejares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de orejar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb orejar.

Variants

• [2] oregessis, oregesses, orejassis, orejasses

Miscel·lània

• Síl·labes: o·re·ja·res (4)
• Anagrames: orejar-se, orsejaré