oremus

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈɾɛ.mus/
	balear /oˈɾɛ.mus/, /uˈɾɛ.mus/
Occidental:	/oˈɾɛ.mus/

• Etimologia: Del llatí ōrēmus ‎(«preguem»), del verb ōrāre, usat sovint a l’inici de pregàries litúrgiques, segle XX.

Nom

oremus m. ‎(plural invariable)

1. oració

   «Que gràcies a aquesta llei el fill d'un pagès s'escapi de la gleva fent-se tonsurar? Un parell de cops d'estisores i un oremus i vet aquí el senyor privat d'un home seu.» (Bonaventura Vallespinosa, Becket o l'honor de Déu, 1963)

Compostos i expressions

• perdre l'oremus

Traduccions

Traduccions

• Anglès: oremus ^(en)
• Castellà: oremus ^(es)
• Francès: orémus ^(fr)
• Italià: oremus ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·re·mus (3)
• Heterograma de 6 lletres (emorsu)
• Anagrames: mesuro, romeus

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC