orientes

Potser volíeu: orientés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.ɾiˈen.təs/
	balear /o.ɾiˈen.təs/, /u.ɾiˈen.təs/
Occidental:	/o.ɾiˈen.tes/

• Rimes: -entes

Verb

orientes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de orientar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb orientar.

Variants

• [2] orientis, orientos

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ri·en·tes (4)
• Anagrames: enrioste, esternio

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /oˈɾjen.tes/, meridional \oˈɾjeŋ.teh\

Americà: alt /oˈɾjen.t(e)s/, baix \oˈɾjeŋ.teh\, austral /oˈɾjen.tes/

• Rimes: -entes

Nom

orientes m. pl.

1. forma plural de oriente

Verb

orientes

1. segona persona del singular (tú, vos) del present de subjuntiu del verb orientar

Miscel·lània

• Síl·labes: o·rien·tes (3)
• Anagrames: entoréis, entreoís, estireno, intereso, interesó, norteéis, resiento, risoteen, sonreite, sonríete, tironees, tironeés, torneéis, tosieren