orinque

Català

Verb

orinque

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orincar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb orincar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb orincar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb orincar.

Variants

• [1] orinco, orinqui, orinc
• [2] orinqui
• [3] orinqui
• [4] orinqui

Miscel·lània

• Síl·labes: o·rin·que (3)
• Heterograma de 7 lletres (einoqru)
• Anagrames: enroqui, enroquí