orincar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.ɾiŋˈka/
	balear /o.ɾiŋˈka/, /u.ɾiŋˈka/
Occidental:	nord-occidental /o.ɾiŋˈka/
	valencià /o.ɾiŋˈkaɾ/, /o.ɾiŋˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: orincà
• Etimologia: De orinc.

Verb

orincar trans.

1. (nàutica) Posar un orinc, una boia, a una àncora.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	orincar			haver orincat
gerundi	orincant			havent orincat
participi	orincat, orincada, orincats, orincades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	orinco	orinques	orinca	orinquem	orinqueu	orinquen
	orinque						val
	orinqui						sept
	orinc			orincam	orincau		bal
imperfet	orincava	orincaves	orincava	orincàvem	orincàveu	orincaven
passat simple	orinquí	orincares	orincà	orincàrem	orincàreu	orincaren
futur	orincaré	orincaràs	orincarà	orincarem	orincareu	orincaran
condicional	orincaria	orincaries	orincaria	orincaríem	orincaríeu	orincarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	orinqui	orinquis	orinqui	orinquem	orinqueu	orinquin
	orinque	orinques	orinque			orinquen	occ, bal
imperfet	orinqués	orinquessis	orinqués	orinquéssim	orinquéssiu	orinquessin
		orinquesses		orinquéssem	orinquésseu	orinquessen
	orincàs	orincassis	orincàs	orincàssim	orincàssiu	orincassin	bal
		orincasses		orincàssem	orincàsseu	orincassen	val, bal (1)
	orincara	orincares	orincara	orincàrem	orincàreu	orincaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	orinca	orinqui	orinquem	orinqueu	orinquin
	–				orincau		bal
	–		orinque			orinquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... orincat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... orincar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... orincat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... orincat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... orincat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... orincat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... orincar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... orincat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... orincat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... orincat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: orinco, orinca, orinquem

Miscel·lània

• Síl·labes: o·rin·car (3)
• Anagrama: acorrin

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB