orquesta

Potser volíeu: orquestà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /urˈkes.tə/
	balear /oɾˈkes.tə/, /urˈkes.tə/
Occidental:	/oɾˈkes.ta/

• Rimes: -esta
• Etimologia: Del castellà orquesta.

Nom

orquesta f. ‎(plural orquestes)

1. (castellanisme) orquestra

Verb

orquesta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de orquestar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb orquestar.

Miscel·lània

• Síl·labes: or·ques·ta (3)
• Heterograma de 8 lletres (aeoqrstu)
• Anagrama: tosquera

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /oɾˈkes.ta/, meridional /oɾˈkeh.ta/

Americà: alt /oɾˈkes.t(a)/, baix /oɾˈkeh.ta/

• Rimes: -esta
• Etimologia: Del castellà antic orquestra, del llatí orchestra, del grec antic ὀρχήστρα ‎(orkhḗstra).

Nom

orquesta f. ‎(plural orquestas)

1. orquestra

Derivats

• orquestrar

Verb

orquesta

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb orquestrar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb orquestrar

Variants

• [2]: (voseo) orquestá

Miscel·lània

• Síl·labes: or·ques·ta (3)
• Heterograma de 8 lletres (aeoqrstu)
• Anagrames: roquetas, taqueros, toqueras, traqueos

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre orquesta