orsares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /urˈsa.ɾəs/
	balear /oɾˈsa.ɾəs/, /urˈsa.ɾəs/
Occidental:	/oɾˈsa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

orsares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de orsar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb orsar.

Variants

• [2] orsessis, orsesses, orsassis, orsasses

Miscel·lània

• Síl·labes: or·sa·res (3)
• Anagrames: arroses, arrosés, arrosse, saorres