orsar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /urˈsa/
	balear /oɾˈsa/, /urˈsa/
	alguerès /ulˈsa/
Occidental:	nord-occidental /orˈsa/
	valencià /oɾˈsaɾ/, /oɾˈsa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: orsà
• Etimologia: Del llatí vulgar *ortiare, de ortus, participi de orior, segle XIV.

Verb

orsar intr.

1. Donar la proa al vent navegant de bolina.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	orsar			haver orsat
gerundi	orsant			havent orsat
participi	orsat, orsada, orsats, orsades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	orso	orses	orsa	orsem	orseu	orsen
	orse						val
	orsi						sept
	ors				orsau		bal, alg
				orsam			bal
imperfet	orsava	orsaves	orsava	orsàvem	orsàveu	orsaven
passat simple	orsí	orsares	orsà	orsàrem	orsàreu	orsaren
futur	orsaré	orsaràs	orsarà	orsarem	orsareu	orsaran
condicional	orsaria	orsaries	orsaria	orsaríem	orsaríeu	orsarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	orsi	orsis	orsi	orsem	orseu	orsin
	orse	orses	orse			orsen	occ, bal
imperfet	orsés	orsessis	orsés	orséssim	orséssiu	orsessin
		orsesses		orséssem	orsésseu	orsessen
	orsàs	orsassis	orsàs	orsàssim	orsàssiu	orsassin	bal
		orsasses		orsàssem	orsàsseu	orsassen	val, bal (1)
	orsara	orsares	orsara	orsàrem	orsàreu	orsaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	orsa	orsi	orsem	orseu	orsin
	–				orsau		bal, alg
	–		orse			orsen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	orsariva	orsarives	orsariva	orsarívem	orsaríveu	orsariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	orsessi		orsessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... orsat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... orsar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... orsat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... orsat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... orsat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... orsat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... orsar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... orsat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... orsat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... orsat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: orso, orsa, orsem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

• orsejar
• puntejar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: luff ^(en)
• Castellà: orzar ^(es)
• Francès: orser ^(fr), lofer ^(fr)
• Italià: orzare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: or·sar (2)
• Anagrames: arròs, Arròs, raors, rasor, rosar, sarró, sorra, sorrà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2