ortigo

Català

Verb

ortigo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ortigar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ortigar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ortigar.

Variants

• [1] ortigue, ortigui, ortig
• [2] ortigui, ortigue
• [3] ortigui, ortigue

Miscel·lània

• Síl·labes: or·ti·go (3)