ortigue

Català

Verb

ortigue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ortigar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ortigar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ortigar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ortigar.

Variants

• [1] ortigo, ortigui, ortig
• [2] ortigui, ortigo
• [3] ortigui, ortigo
• [4] ortigui

Miscel·lània

• Síl·labes: or·ti·gue (3)
• Heterograma de 7 lletres (egiortu)