osar

Català antic

• Etimologia: De ausar, del llatí vulgar *ausāre, freqüentatiu de ausus, participi de audeō.

Verb

osar

1. gosar

   «Quan los altres coneguen la falsia que ·ns conseylaven e que aquests romanen ab mi, no se n' osaran anar e per vergonya que hauran romandran.» (Jaume I, Llibre dels fets, 1343)

Variants

• ausar, gausar, osar

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /oˈsaɾ/
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Nom: De hueso.
• Etimologia: Verb: Del llatí vulgar *ausāre, de audēre.

Nom

osar m. ‎(plural osares)

1. ossera

Sinònims

• osario

Verb

osar ‎(present oso, passat osé, futur osaré)

1. gosar

Miscel·lània

• Síl·labes: o·sar (2)