ostiarius

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɔs.tɪˈaː.rɪ.ʊs/
• Etimologia: Derivat de ostium.

Nom

ostiārius m. ‎(genitiu ostiāriī)

1. porter

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	ostiārius	ostiāriī
Vocatiu	ostiārī	ostiāriī
Acusatiu	ostiārium	ostiāriōs
Genitiu	ostiāriī, ostiārī	ostiāriōrum
Datiu	ostiāriō	ostiāriīs
Ablatiu	ostiāriō	ostiāriīs

Descendents

• Anglès: ostiary
• Aragonès: ostiero
• Castellà: ostiario
• Català: ostiari
• Català antic: uxer
  • Català: uixer
• Francès: ostiaire
• Francès antic: ussier
  • Anglonormand: usser
    • Anglès: usher
  • Francès: huissier
    • Anglès: huissier
    • Castellà: ujier
• Gallec: ucheira
• Irlandès antic: aistire
  • Irlandès: aistire
• Italià: ostiario, usciere
• Portuguès: ucheiro, ostiário
• Romanès: ușar, ușier