paborde

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈβɔr.də/, occidental /paˈbɔɾ.ðe/
• Etimologia: Del català antic preborde, del llatí praepositus ‎(literalment «posat al davant»), segle XIV.

Nom

paborde m. ‎(plural pabordes, femení pabordessa)

1. Cap d’una comunitat religiosa encarregat de l’administració dels béns.
2. Títol honorífic de catedràtics de seminari amb cadira al cor de la catedral.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: pavorde ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·bor·de (3)
• Heterograma de 7 lletres (abdeopr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB