pacifico

Potser volíeu: pacífico

Català

Verb

pacifico

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pacificar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pacificar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pacificar.

Variants

• [1] pacifique, pacifiqui, pacific
• [2] pacifiqui, pacifique
• [3] pacifiqui, pacifique

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ci·fi·co (4)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /paˈt͡ʃiː.fi.ko/

Adjectiu

pacifico m. ‎(femení pacifica, plural masculí pacifici, plural femení pacifiche)

1. pacífic

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·cì·fi·co (4)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /paːˈkɪ.fɪ.koː/
• Etimologia: De pāx i faciō

Verb

pācificō ‎(1a present^?), pācificās ‎(2a present), pācificāre ‎(infinitiu), pācificāvī ‎(perfet), pācificātum ‎(supí)

1. negociar, arranjar un tractat de pau
2. pacificar, calmar

Sinònims

• pācō

Derivats

• pācificātiō
• pācificātor