paer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/pəˈe/
Occidental:	nord-occidental /paˈe/, valencià /paˈeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Del llatí pācem ‎(«pau»), segle XIII.

Nom

paer m. ‎(plural paers, femení paera)

1. Antigament (fins als decrets Nova Planta), magistrat o regidor d'un municipi, especialment a la zona de Lleida.

Derivats

• paeria

Compostos i expressions

• paer en cap: alcalde

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·er (2)
• Anagrames: arpe, pare, Paré, pera, Pera, prea, preà, rape, rapè, rapé

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB