palaz

Català antic

• Pronúncia: /paˈlad͡z/, /paˈlað/
• Etimologia: Del llatí palātium. Vegeu palau.

Nom

palaz m.

1. (preliterari) forma alternativa de palau

   «Qan exirem d' aqest segle qe segurament puscam venir al seu celestial palaz qe él a promès als seus fedels.» (Homilies d'Organyà, s. XIII)

   Quan sortirem de la vida terrenal que de manera segura puguem venir al palau celestial que ha promès als seus fidels.

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DTCA