palau

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈɫaw/^ⓘ, occidental /paˈɫaw/^ⓘ
Rimes: -aw
Etimologia: Vocalització del català antic palaz, del llatí palātium, de Palātium ‎(«Mont Palatí »), turó de Roma amb residències imperials i aristocràtiques, segle XIII.

palau m. ‎(plural palaus)

Edifici luxós, emprat com a residència de reis o persones de la noblesa.
palau d'Orient, palau de Versalles
Edifici de grans dimensions i decoració luxosa.
Palau de la Música, palau de Montjuïc

palau m. ‎(plural palaus)

palau ‎(«residència»)
«Com hach tangut lo doll de son marit, David féu -la anar a son palau e pres -la per muller, e le dona infantà un fill, que hach nom Salamó.» (Bíblia de Peiresc, c. 1370)
Quan hagué fet el dol del seu marit, David la feu anar al seu palau i la prengué per muller, i la dona infantà un fill que anomenà Salomó.
[Versió actual 2n Samuel 11,27] Passat el dol, David va manar que l'anessin a buscar i la va rebre al seu palau. La prengué per muller, i ella li va donar un fill.
Sala gran.
«Aquell rey stave en·l· gran palau hon havia moltes finestres, per les quals entrava la luts del solell, qui il·luminave tot lo palau.» (Ramon Llull, Llibre de meravelles, 1288-1289)
Aquell rei estava en el gran palau on hi havia moltes finestres, per les quals entrava la llum del sol que il·luminava tot el palau.

Català