pape

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /ˈpa.pe/

Verb

pape

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de papar.

   Forma valenciana: [jo] papo, pape, pap o papi.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb papar.

   [Que jo] papi o pape.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb papar.

   [Que ell/ella/vostè] papi o pape.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb papar.

   Papi o pape [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·pe (2)
• Anagrama: pepa

Francès

• Pronúncia: /pap/

Nom

pape m. ‎(plural papes, femení papesse)

1. papa

Tahitià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpa.pe/

Nom

pape

1. aigua fresca, aigua corrent
2. riu
3. suc

Derivats

• Pape'ete (cove d'aigua), capital de Tahití

Compostos i expressions

• pape tāne (suc d'home), esperma
• pape mata (aigua de la cara), llàgrima

Sinònims

• vai