papi

Potser volíeu: papí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpa.pi/
• Rimes: -api

Verb

papi

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de papar.

   Forma septentrional: [jo] papo, pape, pap o papi.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb papar.

   [Que jo] papi o pape.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb papar.

   [Que ell/ella/vostè] papi o pape.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb papar.

   Papi o pape [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·pi (2)
• Anagrama: pipa

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈpa.pi/

Americà: alt /ˈpa.p(i)/, baix /ˈpa.pi/

• Rimes: -api
• Etimologia: De papá.

Nom

papi m. ‎(plural papis)

1. (col·loquial, afectiu) papà
2. (Bolívia, Mèxic, Panamà, Puerto Rico) home atractiu

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·pi (2)
• Anagrama: pipa

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre papi