paraire

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈɾaj.ɾə/, occidental /paˈɾaj.ɾe/
• Rimes: -ajɾe
• Etimologia: Del llatí parātor en nominatiu, de parātus, participi de parō ‎(«preparar»), segle XIII. Doblet de parador via l’acusatiu.

Nom

paraire m. f. ‎(plural paraires)

1. Persona que es dedica a la preparació de la llana

Traduccions

Traduccions

• Castellà: pelaire ^(es) m. f.
• Francès: drapier ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·rai·re (3)
• Anagrames: apriaré, pairaré, prearia

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat