particular

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pər.ti.kuˈɫar/, balear /pəɾ.ti.kuˈɫa/
Occidental:	/paɾ.ti.kuˈɫaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí particularis, segle XIV.

Nom

particular m. f. ‎(plural particulars)

1. Persona que no és considerada de caràcter públic.

Adjectiu

particular inv. ‎(plural particulars)

1. Relatiu o pertanyent a una partícula o les partícules.
2. Que té a veure exclusivament amb un tema, persona, etc.
3. Que és diferent d'altres coses o persones.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: particular ^(en)
• Castellà: particular ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: par·ti·cu·lar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC

Anglès

• Pronúncia: /pəˈtɪk.jə.lə(ɹ)/ àudio (EUA) ^ⓘ

Adjectiu

particular ‎(no comparable)

1. concret, determinat

Vegeu també

• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /paɾ.ti.kuˈlaɾ/

Americà: alt /paɾ.t(i).kuˈlaɾ/, baix /paɾ.ti.kuˈlaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí particulāris.

Adjectiu

particular inv. ‎(plural particulares)

1. particular

Derivats

• particularismo
• particularizar
• particularmente

Nom

particular m. ‎(plural particulares)

1. particular

Miscel·lània

• Síl·labes: par·ti·cu·lar (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre particular