pedant
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central /pəˈðan/ balear /pəˈðant/, /pəˈðan/ Occidental: nord-occidental /peˈðan/ valencià /peˈðant/, /peˈðan/
- Rimes: -ant
- Etimologia: De l'italià pedante («mestre d’escola, pedestre, pedant»), del llatí pedis («peu»). Deformació popular de pedagogo per identificació d’un mestre d’escola amb un acompanyant pedestre d’infants, posteriorment amb un mestretites, segle XIX.
Adjectiu
pedant inv. (plural pedants)
- Que fa ostentació d’erudició.
Sinònims
Derivats
- pedantejar
- pedanteria
- pedantesc
- pedantisme
Traduccions
Nom
pedant m. f. (plural pedants)
- Persona que fa ostentació d’erudició.
Miscel·lània
- Síl·labes: pe·dant (2)
- Heterograma de 6 lletres (adenpt)
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads