pedrer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/pəˈðɾe/
Occidental:	nord-occidental /peˈðɾe/, valencià /peˈðɾeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De pedra i el sufix -er, segle XIV.

Nom

pedrer m. ‎(plural pedrers)

1. Segon estómac muscular dels ocells amb funció trituradora ajudada per petites pedres que s'empassen.
2. (històric) Canó d’artilleria que disparava pedres (s. XVI-XVIII).

Sinònims

• (estómac dels ocells) grier, morella, pedreny

Derivats

• os pedrer

Traduccions

Segon estómac dels ocells

• Anglès: gizzard ^(en)
• Castellà: molleja ^(es) f.
• Francès: gésier ^(fr) m.
• Italià: ventriglio ^(it) m.

Canó de pedres

• Anglès: pedrero ^(en)
• Castellà: pedrero ^(es) m.
• Francès: pierrier ^(fr) m.
• Italià: petriere ^(it) m.

Nom

pedrer m. ‎(plural pedrers, femení pedrera)

1. pedraire

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·drer (2)
• Anagrames: perdre, perdré

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB