perdre

Potser volíeu: PERDRE, perdré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpɛr.dɾə/^ⓘ, occidental /ˈpɛɾ.ðɾe/

Informal: valencià /ˈpɛ.ðɾe/

• Etimologia: Del llatí pĕrdĕre, de per- ‎(«del tot») i dare ‎(«donar»), segle XII.

Verb

perdre trans., pron. ‎(pronominal perdre's)

1. No saber on es troba una cosa pròpia. No trobar alguna cosa que es tenia o que estava a la vista. Extraviar.
2. Deixar de tenir una cosa que es posseïa, ja sigui física (com un braç, la calor, etc.) o no (com el coneixement, la memòria, etc.).
3. En un joc, aposta, competició o batalla, treure menys puntuació que un altre, fracassar, o no guanyar.
4. Vessar un líquid.
5. Mancar d'algun subjecte amb qui abans es tenia tracte, amistat, etc. o de les seves conveniències, utilitat, etc., com per exemple, perdre un bon amic, els seus bons consells, etc.
6. Ocasionar dany o ruïna, espiritual o temporal.
7. Sentir algun dany o detriment, o no experimentar la utilitat o conveniència que podia esperar-se.
8. Anar faltant el color o llustre que alguna cosa tenia.
9. Decaure algú del concepte o estimació en què era tingut, com per exemple, perdre molt amb el seu cap un empleat.
10. Destruir, desaprofitar, fer malbé.
11. Faltar a l'obligació d'allò que significa, o fer el contrari; per exemple, perdre el respecte (ser irrespectuós), perdre la cortesia (ser groller), etc.
12. (esports de pilota) Deixar de tenir, un jugador o un equip, la pilota, la bola o el disc controlats.

Conjugació

Segona conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	perdre			haver perdut
gerundi	perdent			havent perdut
participi	perdut, perduda, perduts, perdudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	perdo	perds	perd	perdem	perdeu	perden
	perd						val, bal, alg
	perdi						sept
imperfet	perdia	perdies	perdia	perdíem	perdíeu	perdien
passat simple	perdí	perderes	perdé	perdérem	perdéreu	perderen
futur	perdré	perdràs	perdrà	perdrem	perdreu	perdran
condicional	perdria	perdries	perdria	perdríem	perdríeu	perdrien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	perdi	perdis	perdi	perdem	perdeu	perdin
	perda	perdes	perda			perden	occ, bal
imperfet	perdés	perdessis	perdés	perdéssim	perdéssiu	perdessin
		perdesses		perdéssem	perdésseu	perdessen
	perdera	perderes	perdera	perdérem	perdéreu	perderen	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	perd	perdi	perdem	perdeu	perdin
	–		perda			perden	occ, bal

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		perdes	perde				centr, n-occ, sept
imperfet	perdiva	perdives	perdiva	perdívem	perdíveu	perdiven	n-occ
				perdívom	perdívou		n-occ
	perdeva	perdeves	perdeva	perdévem	perdéveu	perdeven	n-occ, alg
futur	perderé	perderàs	perderà	perderem	perdereu	perderan
condicional	perderia	perderies	perderia	perderíem	perderíeu	perderien	centr, n-occ, sept
	perderiva	perderives	perderiva	perderívem	perderíveu	perderiven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		perdos	perdo				n-occ
imperfet	perdessi		perdessi				sept, alg
	perdessa						centr, n-occ
	perdeguessa	perdeguesses	perdegués	perdeguéssom	perdeguéssou	perdeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... perdut
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... perdre
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... perdut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... perdut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... perdut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... perdut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... perdre
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... perdut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... perdut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... perdut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: perdo, perd, perdem

Sinònims

• enyorar, faltar, mancar, sentir enyor, sentir nostàlgia, sospirar, trobar a faltar
• desaprofitar, malversar, renunciar
• desaparèixer, esgarriar, extraviar, volar (figurat)
• pérdrer, arcaisme

Antònims

• trobar
• guanyar
• conservar

Derivats

• perdible

Compostos i expressions

• Perdre el cap: ser molt despistat, deixar d'actuar racionalment, per exemple en l'amor o amb la ràbia.
• Perdre el tren o l'ocasió: desaprofitar una oportunitat, no ser a temps.
• Tenir les de perdre: ser més feble en una situació.
• Perdre's: extraviar-se o en sentit figurat portar una mala vida.
• Perdre a gratcient: perdre en el joc intencionadament.
• Perdre de son dret: cedir del seu dret.
• Perdre el plor: agafar espasmes a una criatura per no poder rompre el plor.
• Perdre les mans: perdre el treball.
• A on perderes la capa, allí la busca: aconsella que no s'ha de desanimar ningú quan hi ha alguna pèrdua en el caudal o en un negoci per a no prosseguir cercant allí la fortuna.
• A vegades més val perdre que guanyar. Proverbi.
• Fer perdre la paciència: incomodar algú.

Traduccions

No saber on es troba una cosa

• Anglès: lose ^(en)
• Castellà: perder ^(es)
• Francès: perdre ^(fr)
• Gallec: perder ^(gl)
• Llatí: amitto ^(la)
• Llengua de signes catalana: PERDRE ^(csc)

Deixar de tenir una cosa que es posseïa

• Anglès: lose ^(en)
• Castellà: perder ^(es)
• Francès: perdre ^(fr)
• Gallec: perder ^(gl)
• Llatí: perdo ^(la), amitto ^(la)
• Llengua de signes catalana: PERDRE ^(csc)

Treure menys puntuació que un altre

• Anglès: lose ^(en)
• Castellà: perder ^(es)
• Francès: perdre ^(fr)
• Llatí: superari ^(la)

Mancar d'algun subjecte

• Castellà: perder ^(es)
• Llatí: perdo ^(la)

Ocasionar dany o ruïna

• Castellà: perder ^(es)
• Llatí: perdo ^(la), damnum inferre

Sentir algun dany o detriment

• Castellà: perder ^(es)
• Llatí: damnum experiri

Anar faltant el color o llustre

• Castellà: vaciar ^(es)
• Llatí: colorem evanescere ^(la)

Decaure algú del concepte o estimació en què era tingut

• Castellà: perder ^(es)
• Llatí: decido ^(la)

Destruir, desaprofitar, fer malbé

• Castellà: perder ^(es)
• Llatí: dilapido ^(la), dissipo ^(la)
• Llengua de signes catalana: PERDRE ^(csc)

Faltar a l'obligació d'allò que significa

• Castellà: perder ^(es)
• Llatí: nudo ^(la)

Esports: deixar de tenir la pilota, la bola o el disc controlats

• Anglès: lose ^(en)
• Castellà: perder ^(es)
• Francès: perdre ^(fr)

Perdre el tren o l'ocasió

• Castellà: perder el tren, o la ocasión, o el lance
• Llatí: tempus amittere

Perdre a gratcient

• Castellà: perder a sabiendas o adrede
• Llatí: sciens et volens amittere ^(la)

Perdre de son dret

• Castellà: ceder ^(es) de su derecho
• Llatí: jure ^(la) suo decedere

Perdre el plor

• Castellà: encanarse ^(es)
• Llatí: stupeo ^(la)

Perdre les mans

• Castellà: perder las hechuras ^(es)
• Llatí: manus ^(es) pretium detrimuntum fieri

Miscel·lània

• Síl·labes: per·dre (2)
• Anagrama: pedrer

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• perdre. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: perdre

Francès

• Pronúncia: /pɛʁdʁ/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí perdo.

Verb

perdre

1. perdre