pelvis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpɛɫ.βis/, balear /ˈpɛɫ.vis/
Occidental:	nord-occidental /ˈpɛɫ.βis/
	valencià /ˈpɛɫ.vis/, /ˈpɛɫ.βis/

• Etimologia: Del llatí pelvis ‎(«bací»), segle XIX.

Nom

pelvis f. ‎(plural invariable)

1. Gran estructura òssia situada a la base de la columna vertebral que aguanta les cames, formada pels dos ossos coxals, el sacre i el còccix.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: pel·vis (2)
• Heterograma de 6 lletres (eilpsv)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Anglès

Nom

pelvis ‎(plural pelvises o pelves)

1. (anatomia) pelvis

Vegeu també

• pelvis. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ˈpel.βis\, meridional \ˈpel.βih\

Americà: alt \ˈpel.β(i)s\, baix \ˈpel.βih\, austral \ˈpel.βis\

• Rimes: -elbis

Nom

pelvis f. ‎(plural invariable)

1. (anatomia) pelvis

Miscel·lània

• Síl·labes: pel·vis (2)
• Heterograma de 6 lletres (eilpsv)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɛɫ.wɪs/

Nom

pelvis f. ‎(genitiu pelvis)

1. (Terminologia Anatomica) pelvis

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	pelvis	pelvēs
Vocatiu	pelvis	pelvēs
Acusatiu	pelvem	pelvēs
Genitiu	pelvis	pelvium
Datiu	pelvī	pelvibus
Ablatiu	pelve	pelvibus

Vegeu també

• pelvis. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].