pervaricar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

  • Pronúncia(i): central /pər.bə.ɾiˈka/

Verb

pervaricar intr.

  1. (central, arcaisme) Enfadar-se, impacientar-se, perdre els nervis.
    «Heus' aquí com una vegada hi havia un jovensel que estava perdudament enamorat de una gentil y capritxosa donzella, la qual, no era pas perque no l'estimés, que sempre 'l feya pervaricar, si no solsament pel gust que trobava de veurel ben apurat y desficiós.» (Maria de Bell-Lloch, Llegendas catalanas, pàg. 69, Tipografia Espanyola, Barcelona, 1881)
    «És clar, com que ets un deixat!... Sort que jo't vigilo, que sinó... Au , home, arregla't la corbata; no'm facis pervaricar.» (R. Chézel, «La corbata» dins L'Esquella de la Torratxa, núm. 1801, pàg. 454, Barcelona, jul. 1913)

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical
Més informació Formes no personals, Notes ...
Formes compostes i perifràstiques
Més informació indicatiu, jo ...

Paradigmes de flexió: pervarico, pervarica, pervariquem

Sinònims

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: per·va·ri·car (4)
  • Anagrama: prevaricar

Vegeu també

  • Obres de referència: DCVB
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre pervaricar
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads