picant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /piˈkan/
	balear /piˈkant/, /piˈkan/
Occidental:	nord-occidental /piˈkan/
	valencià /piˈkant/, /piˈkan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del verb picar.

Adjectiu

picant inv. ‎(plural picants)

1. Acrimònia d'algunes coses que exciten el sentit del gust.
2. Que té certa acrimònia ofensiva, o per la forma de dir o pel significat de les paraules.

Traduccions

Que excita el sentit del gust

• Anglès: hot ^(en), spicy ^(en)
• Castellà: picante ^(es) inv.
• Francès: piquant ^(fr), piquante ^(fr)
• Italià: piccante ^(it)
• Llatí: acromonia ^(la)
• Xinès: 辣 ^(zh) ‎(là)

Acrimònia ofensiva

• Anglès: cutting ^(en)
• Castellà: picante ^(es) inv.
• Francès: mordicant ^(fr)
• Italià: mordace ^(it)
• Llatí: mordax ^(la)

Verb

picant

1. Gerundi del verb picar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pi·cant (2)
• Heterograma de 6 lletres (acinpt)
• Anagrames: capint, captin, captín, pactin

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot