pinacle

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /piˈna.kɫə/, occidental /piˈna.kɫe/
• Rimes: -akle
• Etimologia: Del llatí pinnāculum, segle XIV, diminutiu de pinna ‎(«ploma»).

Nom

pinacle m. ‎(plural pinacles)

1. Guarniment en forma de punxa d'algunes teulades i torres.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: pinnacle ^(en)
• Castellà: pináculo ^(es)
• Francès: pinacle ^(fr)
• Italià: pinnacolo ^(it)
• Occità: pinacle ^(oc) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: pi·na·cle (3)
• Heterograma de 7 lletres (aceilnp)
• Anagrama: clapien

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB