pinrel

Caló català

• Pronúncia: /pinˈrel/

Nom

pinrel ‎(pinrrél) m. ‎(plural pinrels)

1. forma alternativa de pinró

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33

Caló espanyol

Nom

pinrel ‎(pinrrél) m. ‎(plural pinreles)

1. peu

Variants

• pinré

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /pinˈrel/, meridional \piŋˈrel\

Americà: alt /p(i)nˈrel/, baix \piŋˈrel\, austral /pinˈrel/

• Rimes: -el
• Etimologia: Del caló espanyol pinrel, de pinré, del romaní pinrre, plural de pinrro.

Nom

pinrel m. ‎(plural pinreles)

1. (argot, sovint en plural) peu

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pinrel