pinto

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈpin.tu/, occidental /ˈpin.to/

Verb

pinto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pintar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pintar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pintar.

Variants

• [1] pinte, pinti, pint
• [2] pinti, pinte
• [3] pinti, pinte

Miscel·lània

• Síl·labes: pin·to (2)
• Anagrames: optin, topin

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈpin.to/, meridional \ˈpiŋ.to\

Americà: alt /ˈpin.t(o)/, baix \ˈpiŋ.to\, austral /ˈpin.to/

• Rimes: -into

Nom

pinto m. ‎(plural pintos)

1. grívia

Miscel·lània

• Síl·labes: pin·to (2)

Verb

pinto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb pintar