pinte

Potser volíeu: pinté

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpin.tə/, occidental /ˈpin.te/
• Etimologia: Del llatí vulgar *penctine, del clàssic pectine, ablatiu de pecten ‎(«pinta per als cabells, rasclet»).

Nom

pinte m. ‎(plural pintes)

1. (antic, nord-occidental) Forma alternativa de pinta.

Verb

pinte

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pintar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pintar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pintar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb pintar.

Variants

• [1] pinto, pinti, pint
• [2] pinti, pinto
• [3] pinti, pinto
• [4] pinti

Miscel·lània

• Síl·labes: pin·te (2)
• Anagrama: petin

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈpin.te/, meridional \ˈpiŋ.te\

Americà: alt /ˈpin.t(e)/, baix \ˈpiŋ.te\, austral /ˈpin.te/

• Rimes: -inte

Verb

pinte

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb pintar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb pintar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb pintar

Miscel·lània

• Síl·labes: pin·te (2)
• Anagrama: piten