pinyol

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /piˈɲɔɫ/
• Rimes: -ɔl
• Etimologia: De pinyó i el sufix -ol, variant per associació amb la llavor del pi, diminutiu de pinya, segle XIV.

Nom

pinyol m. ‎(plural pinyols)

1. Part interna d'un fruit carnós on es troba la llavor.

Compostos i expressions

• (vulgarisme, col·loquial, mallorquí) pegar un pinyol: Fer l'acte sexual

Derivats

• pinyolet, pinyolí
• pinyolar, espinyolar
• pinyolenc

Traduccions

Traduccions

• Anglès: stone ^(en), seed ^(en)
• Castellà: hueso ^(es) m., pepita ^(es) f.
• Francès: noyeau ^(fr), pépin ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: pi·nyol (2)
• Heterograma de 6 lletres (ilnopy)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB