pinya

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpi.ɲə/, occidental /ˈpi.ɲa/^ⓘ
Rimes: -iɲa
Etimologia: Del llatí pīnea, segle XIV, de pinea nux ‎(«nou del pi»), de pineus ‎(«pi»).

pinya f. ‎(plural pinyes)

Estròbil de les coníferes, especialment el dels pins pinyoners.
pinya tropical (de l’ananàs)
Part de diverses plantes que recorden un estròbil.
Cop fet amb el puny tancat.
No vaig tenir temps d'obrir la boca que ja em va fotre quatre pinyes.
Cop rebut, en especial quan produeix dolor o algun desperfecte.
Avui he tingut pinya amb el cotxe.
Reunió molt densa de persones o de coses, en especial quan estan agafades d'alguna manera.
(argot casteller) Grup de persones que formen la part més baixa del castell.
Nus fet a l'extrem d'una corda i que té com a objectiu fer la corda més gruixuda per aquell extrem o bé evitar que es desfili.
templàs

pinya americana, pinya tropical: fruit de l’ananàs.
pinya colada: Còctel molt dolç, que té com a principals ingredients la pinya (ananàs) i el coco.
pinya de cardar borda: Cardo o cardot.
pinya pinyonera: Estròbil que té pinyons mengívols.
pinya de rosa: Nus fet a l'extrem d'una corda o cordill, normalment amb objectius ornamentals, que té forma esfèrica.
agafar una/la pinya: emborratxar-se.
fer pinya: ajuntar-se per fer força (com en la pinya d'un castell)
peu de pinya: aquell corb i contrafet, així com la persona que el té.

Estròbil

De l’ananàs — vegeu pinya tropical

Peu de pinya

Català