placara

Potser volíeu: placarà, plaçara, plaçarà

Català

Verb

placara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb placar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb placar.

Variants

• [1] plaquessi, plaqués, placàs
• [2] plaquessi, plaqués, placàs

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·ca·ra (3)
• Anagrames: aclapar, aplacar