placares

Potser volíeu: plaçares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɫəˈka.ɾəs/, occidental /pɫaˈka.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

placares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de placar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb placar.

Variants

• [2] plaquessis, plaquesses, placassis, placasses

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·ca·res (3)
• Anagrama: Claperas