placem

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /pɫəˈsɛm/
balear /pɫəˈsəm/, /pɫəˈsɛm/
Occidental: /pɫaˈsem/

Verb

placem

  1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de plaçar.
  2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb plaçar.
  3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb plaçar.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: pla·cem (2)
  • Heterograma de 6 lletres (acelmp)
Remove ads

Polonès

  • Pronúncia: /ˈpla.t͡sɛm/

Nom

placem

  1. instrumental singular de plac

Miscel·lània

  • Síl·labes: pla·cem (2)
  • Heterograma de 6 lletres (acelmp)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads