plac

Potser volíeu: plaç

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɫak/
• Rimes: -ak

Verb

plac

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de plaure.

Verb

plac

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de placar.

Variants

• placo, plaque, plaqui

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: Calp ^(revers), clap

Polonès

• Pronúncia: /plat͡s/
• Etimologia: De l'alemany Platz.

Nom

plac m. inan.

1. plaça

Declinació

Declinació de plac

	singular	plural
Nominatiu	plac	place
Genitiu	placu	placów
Datiu	placowi	placom
Acusatiu	plac	place
Instrumental	placem	placami
Locatiu	placu	placach
Vocatiu	placu	place

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Wielki słownik języka polskiego sobre plac
• Per a més informació vegeu l'entrada al Słownik Języka Polskiego sobre plac
• Per a més informació vegeu l'entrada al dict.com sobre plac