placenta

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

  • Pronúncia(i): oriental /pɫəˈsen.tə/, occidental /pɫaˈsen.ta/
  • Rimes: -enta
  • Etimologia: Del llatí placenta, segle XIX.

Nom

placenta f. (plural placentes)

  1. Òrgan efímer que es desenvolupa durant la gestació dels mamífers i compleix funcions respiratòries, nutricionals i excretores del fetus.

Derivats

  • placentari
  • placenta prèvia

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: pla·cen·ta (3)

Vegeu també

Remove ads

Anglès

  • Pronúncia: /pləˈsentə/
  • Etimologia: Del llatí placenta.

Nom

placenta (plural placentae o placentas)

  1. placenta

Miscel·lània

  • Síl·labes: pla·cen·ta (3)
  • Anagrames: pantacle, Tlapanec

Vegeu també

Castellà

Peninsular: septentrional /plaˈθen.ta/, meridional \plaˈθeŋ.ta\
Americà: alt /pl(a)ˈsen.ta/, baix \plaˈseŋ.ta\, austral /plaˈsen.ta/

Nom

placenta f. (plural placentas)

  1. placenta

Derivats

  • placentario

Miscel·lània

  • Síl·labes: pla·cen·ta (3)
  • Anagrama: placante

Vegeu també

  • Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre placenta
Remove ads

Francès

Nom

placenta m. (plural placentas)

  1. placenta

Miscel·lània

  • Síl·labes: pla·cen·ta (3)

Vegeu també

Italià

  • Pronúncia: /plaˈt͡ʃɛn.ta/
  • Etimologia: Del llatí placenta.

Nom

placenta f. (plural placente)

  1. placenta

Miscel·lània

  • Síl·labes: pla·cèn·ta (3)

Vegeu també

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads